Trobar objectes per a infants que compleixin amb funcionalitat, sostenibilitat, estètica i durabilitat no sempre és fàcil. Jo tampoc ho tenia clar. Convertir-me en mare em va arrencar del seient de compradora per treure el llapis i tornar a dibuixar.
Em dic Lali, i soc dissenyadora. També soc una persona molt tossuda que creu que els petits gestos (els que semblen insignificants al principi, però que es van repetint de mica en mica entre rutines) poden transformar les coses.
L'any 2022, la maternitat em va portar a un lloc inesperat: primer, a un desert d'incertesa on ni jo mateixa em reconeixia; després, a un viatge cap endins que em va permetre retrobar la nena plena d'il·lusions que vaig ser. Aquella que descobria el món a través dels materials, que s'emocionava amb les textures i que trobava màgia en els colors.
Aviat vaig veure que molts productes per a nadons no responien ni a criteris clars de disseny ni de materials. Vaig començar a cosir i a provar alternatives a casa, buscant objectes més coherents amb la manera de criar i d'habitar el món que imaginava per a la meva família.
A casa vaig tenir la sort de sentir que acompanyaven la meva curiositat. La meva mare, entre tardes a la botiga de material escolar, em va ensenyar que la il·lusió i la constància són els grans ingredients per construir tot allò que val la pena. El meu pare, biòleg marí, em va regalar una paraula que avui defineix aquest projecte: cocolitos.
En biologia, són les plaques amb què algunes microalgues construeixen la seva estructura; per a mi, eren les petites figures de plastilina que modelàvem junts a la taula del menjador, on cada joc esdevenia coneixement i connexió.
Tot parteix dels problemes de disseny que trobo a casa: aquí començo a fer les primeres proves i ajustos, on m'adono de seguida si una peça és còmoda, si aguanta l'ús diari o si cal repensar-la. Després segueix el procés de validació que correspon a cada producte, amb els organismes certificadors oficials. És un procés lent, però és l'únic que em deixa la consciència tranquil·la.
Foto: Sara Costa @saraseaside
El pitet EvoClic canvia de talla amb una goma recanviable —quan el nadó creix, en canvies la goma, no el pitet sencer. És la mateixa lògica darrere les làmines LexiPlay i els segells MerryCube: un sol objecte, vàlid per a etapes diferents. Prefereixo oferir un objecte que t'acompanyi cinc anys sencers que cinc objectes que et durin un mes cadascun.
Trobar proveïdors locals és una part crucial de la feina de fer créixer Cocolitos, i és el que em permet triar fusta d'origen controlat FSC®, perquè d'aquesta manera sé d'on ve cada tauler, o cotó orgànic amb tintures aptes per a nadons OEKO-TEX® Standard 100 Classe I, perquè és el que voldria a casa meva. El paper de les làmines LexiPlay també és certificat, sense clor ni metalls pesants. I quan cal plàstic (com al tancament de l'EvoClic) només hi apareix quan aporta una funció real. La producció es fa en sèries curtes en tallers propers de confiança.
"Cocolitòfors observats al microscopi electrònic, mostres de les Maldives." Jeremy R. Young, Santi Pratiwi, Xiang Su i els científics de l'Expedició 359 (IODP), CC BY-SA 4.0, via Wikimedia Commons.
Són tan petits que no es poden veure a ull nu i, tot i la mida, el seu paper és gegant: regulen els fluxos de diòxid de carboni a l'oceà —a través de la fotosíntesi i la calcificació— i sostenen bona part de la cadena alimentària marina. Milions d'aquests organismes, completant els seus cicles vitals durant milions d'anys, han arribat a modelar els ecosistemes globals i el clima de la Terra.
El joc dels infants funciona d'una manera similar. Un pòster que assenyalen amb el dit, un pitet que es posen i treuen sols, un segell que estampen contra el paper: gestos petits, gairebé invisibles des de fora, que repetits dia rere dia els van obrint camí cap a l'exploració i l'autonomia.
És el mateix principi que ens agrada seguir a Cocolitos, sense grans declaracions, però amb bones pràctiques petites i constants, en cada material i en cada decisió de disseny, que dia a dia van construint alguna cosa més gran.
Hi ha una diferència entre dissenyar per a un infant i dissenyar amb un infant. Cada decisió, des del primer esbós fins al producte acabat, neix d'observar el joc real —com toquen, com miren, què els crida l'atenció—.
És una petita bona pràctica repetida. I és així, creiem, com es construeix un futur més gran.
T'expliquem d'on venim, com fem realitat cada objecte i com treballem amb qui ens distribueix.
