Començo aquest blog com es comencen moltes coses importants:
sense un pla tancat, però amb la necessitat clara de parar i donar espai al que em ronda per dins.
Inicio aquest blog amb moltes ganes. Ja abans del naixement de Cocolitos el meu cap estava ple d'idees per comunicar en el projecte que tenia al cap: trucs, processos, materials, tècnica… I us podeu creure que en tot aquest viatge no he parat ni un segon a escriure? I amb escriure em refereixo a agafar un llapis o un bolígraf i deixar fluir els pensaments, aquells que semblen desordenats, sense bullet points.
A mi m'agrada escriure. Ja fa uns quants anys, a la universitat, em vaig convertir en una embogida de la cal·ligrafia… quelcom que vaig aprendre amb molt bons mestres. Cada vegada que penso amb la mà gaudeixo de fer ballar les lletres al compàs del meu pensament. I ara mateix, per exemple, m'estic sorprenent que tota aquesta parrafada vagi prenent sentit cap al que realment vull explicar.
Per alguna raó —potser perquè ser emprenedora principiant et posa tants barrets al cap com branques d'imaginació tinguis, i jo d'això en tinc una bona estona— fins ara no havia pogut parar i anar deixant anar. Deixar anar: curiós objectiu que m'he proposat complir aquest any gràcies a l'ajuda de la meva terapeuta. Va ser ella, de fet, qui fa uns dies em va proposar escriure tot allò que em generés rum-rum al cap. Vaig pensar que sortirien un altre tipus de coses… però ha estat treure el tap i, de sobte, això ha començat a fluir. Així que, si per casualitat em arribes a llegir aquí, Cristina, et faig una abraçada.
Aquests dies, a més, m'he retrobat amb l'escriptura des d'un lloc més quotidià. He llegit que dedicar uns minuts al dia a escriure —sense estructura, sense objectius concrets— pot ajudar a ordenar el pensament, millorar l'atenció i alleujar aquell soroll mental que de vegades ens acompanya. No sé si és ciència exacta o simple intuïció, però la veritat és que asseure'm a escriure ha tingut just aquest efecte en mi.
Aquest blog neix amb aquesta intenció: parar, ordenar i compartir. Compartir processos, materials, decisions i aprenentatges al voltant de Cocolitos, sense fórmules màgiques ni promeses absolutes. Amb la voluntat d'aportar informació útil i honesta, i també una mica de bon humor, sobre els objectes que envolten la infància i la manera en què els usem, els cuidem i hi convivim.
Tant de bo aquest espai esdevingui una altra part tan bonica com important de Cocolitos. Un lloc on pensar amb calma i criteri.